Característiques i descripció de la varietat de tomàquet cherry negre
Els tomàquets cherry negres tenen un sabor dolç agradable. La varietat també s’anomena tomàquet cherry negre, cirera negra o cirera negra. La fruita de la varietat sembla una barra de llaminadures. La varietat va ser criada per experts als EUA el 2003. La decisió d’introduir el tomàquet al Registre d’Estat de Rússia es va prendre el 2009. Els tomàquets d’aquesta varietat es cultiven amb èxit al centre de Rússia. A les zones del nord i Sibèria, el tomàquet només es cultiva en forma d'hivernacle.
Característiques varietals
Els arbusts de cirera negra són força alts. Les tiges del tomàquet s’assemblen a una vinya, amb densos cúmuls de tomàquets cirerers madurs. El temps des de l’aparició dels primers brots fins a la recepció de la collita oscil·la entre els 112 i els 120 dies. El tomàquet és resistent al cladospori... El rendiment d'un matoll, subjecte a les mesures agrotècniques, pot ser superior a 5 kg.
L’atractiu de la varietat en la forma inusual i el sabor elevat dels tomàquets. El principal desavantatge és la necessitat d’una inspecció constant de les plantes i la formació d’un matoll, possible esquerdament de la pell dels tomàquets durant la maduració.
El tomàquet cherry és força sensible a la falta de llum i nutrients. Les tiges de creixement ràpid s’han de lligar amb el temps, en cas contrari es poden trencar o doblegar al terra.
El tomàquet cherry té una peculiaritat: a la plantilla, les tiges laterals són més gruixudes que la principal. El major nombre d’ovaris amb fruites en brots laterals. Aquesta varietat no és híbrida: en haver adquirit llavors una vegada, podeu obtenir-les de la vostra collita per plantar l'any que ve.
Descripció de fruites
Els tomàquets cherry tenen una mida petita: uns 3 cm de diàmetre i solen pesar menys de 20 g. La polpa és de tonalitat cirera de densitat mitjana; quan està madura, hi ha una paleta negra amb una tonalitat morada fosc en els tons de la pell superior.
Aquest color es forma a causa de la presència d’una gran quantitat d’antocianina a la fruita - una substància que té un efecte terapèutic en els refredats, té un efecte antiviral i augmenta la immunitat. El consum regular d’aquests tomàquets millora la visió. L’antocianina s’ha notat que actua com a prevenció del càncer.
Cada fruita de tomàquet cherry compta amb 2 - 3 cambres de llavors. Fins a 9 tomàquets poden madurar simultàniament en un raspall.
L’avantatge principal rau encara en l’originalitat del gust dels tomàquets. La seva descripció nota que els tomàquets són dolços, amb un aroma extraordinari.
Els fruits es cullen necessàriament en arribar a la maduració biològica.Si la recol·lecció de tomàquets es va dur a terme amb antelació, els fruits que van arribar a la maduració tècnica a la matoll, i només després van passar pel procés de maduració, tenen un sabor menor i menys nutrients.
Els tomàquets cherry negres es poden conservar durant un període força llarg. Són escabetxats i en conserva en escabetx, afegits a amanides de verdures o fruites. La cirera negra s'utilitza com a decoració per a la preparació de plats preparats. Les tomaques s’assequen i s’assequen per a l’hivern. Si els tomàquets frescos es traslladen a una habitació amb una temperatura de +5 a +8 graus, es poden conservar durant un mes.
Cultiu de tomàquets cherry
La descripció de la varietat inclou informació sobre la resistència dels arbustos de tomàquet a temperatures baixes. Els tomàquets que broten amigablement tenen una alta resistència a les malalties. Per conrear aquesta varietat de tomàquet amb els millors resultats, es planten cirera negra al sòl en planters.
Les llavors es sembren aproximadament 2 mesos abans de plantar planters en terreny obert o en hivernacle. La distància entre els arbustos ha de ser com a mínim de 60 a 70 cm, i entre les fileres, almenys 1 metre. La particularitat dels tomàquets és que les plantes necessiten pessigolles.
La característica de la varietat destaca que els arbustos poden créixer fins a 180 cm, i en condicions d’hivernacle - fins a 2 metres d’alçada. Les revisions sobre els que han plantat aquests tomàquets confirmen la necessitat de lligar les tiges amb l'enreixat. Una tasca important per als jardiners és l’eliminació puntual dels fillastre dels tomàquets cirerers negres.
Normalment es deixen 1 - 2 tiges. Els fillastres es van tallar de manera oportuna, deixant la tija no més de 2 centímetres. Potents arbustos i un gran nombre de fruites obliguen a utilitzar l’adob.
El reg irregular comporta un trencament del fruit en el moment de la maduració. La fruita dura un llarg període, fins a les gelades de tardor.
Possibles malalties i plagues del tomàquet
Hi ha un perill d'infecció de tomàquets cherry negre amb malalties, virus, fongs característics de les nits de nit.
La infecció més freqüent amb fitosporosi es produeix: el fullatge es desfà. La causa de la malaltia sol ser la humitat elevada. Per evitar el problema, els arbustos es tracten amb Fitosporin, i als hivernacles amb tomàquets sovint es ventila.
Podeu fer front a la fitosporosi mitjançant el mètode popular: el sèrum de llet es dilueix amb aigua en proporcions iguals i es ruixa amb arbustos de tomàquet. Si les opcions anteriors no tenien l'efecte adequat, cada 15 dies es ruixen els arbustos amb una solució formada per 1 comprimit Trichopolum per litre d'aigua. Els llits es tracten amb líquid Bordeus o Mikosan.
La malaltia de la putrefacció apical es manifesta com a enfosquiment a la part superior del matoll. Com a mesura preventiva, a l’hora de plantar planters, s’hi afegeix un grapat de cendra de fusta i nitrat de calci a cada forat: n’hi ha prou d’agafar 1 cda. l de cada substància. La manca de oligoelements i la humitat al sòl queda palesa pel procés en què es curva el fullatge dels arbustos de tomàquet.
Les plantes cultivades en condicions d'hivernacle poden veure's afectades per àfids i mosca blanca i, en els llits oberts, els arbustos són menjats per un àcar. És possible fer front a plagues de tomàquet gràcies a l’ús d’insecticides preparats Fufanon o Verticil·lina.
Els mètodes populars també ajudaran: ruixar els arbustos amb infusions d’herbes de camamilla, milfulla o tabac ordinari.
Una varietat molt saborosa de tomàquets, els planto d’any en any i no han fallat mai. M'agrada la gran fertilitat, són adequats per a salar i per a menjar. Els vaig comprar a Valery Medvedev (http://semena.svoitomaty.ru/), Els recomano a tothom. Vaig plantar, plantar i plantar aquesta varietat!